Modus operandi: Consulta per internet les ofertes de vols amb 3 mesos d'antelació per assegurar un bon preu (normalment, aquí).
Companyies: DIRECTE. Iberia, KLM i Air Comet. INDIRECTE. British Airways, Lan, Lufthansa.
Un cop arribats a Lima, volíem marxar aquella mateixa nit cap a l'interior del país... les capitals, no ens agraden massa ;). En el mateix aeroport vam llogar un taxi (els green són els més cars i els més recomanats, exposen que així s'eviten els robatoris a turistes, encara que després de l'experiència i tenint en compte que tots els taxis paguen per entrar al recinte, potser és mala sort trobar una estafa-taxi) només vam tenir temps d'anar a canviar divises, menjar i anar a buscar el bus nocturn cap a Pichanaki.
Canviar divises: "Mr.Dollar", Jr.Ocoña 141; Lima (a dia 23/08/09) 1 $ = 2,953 Sol
Companyia d'autobusos: Turismo Central (40 sols pp - el servei i la puntualitat excel.lents) Sortim a les 8:30 de la tarda, per travessar dels Andes ben entrada la nit. Adreces d'altres companyies d'autobusos (aquí).
Pichanaki (Chanchamayo) és una petita ciutat a l'interior del país, cap a l'est de Lima, situada en plena selva alta, i presumeix de tenir la tassa de cafè més gran del món, com no ... exposada en la seva plaça!. La bressola el riu Perené, i al seu pas es creen llocs màgics, salvatges, plens d'encant, acompanyats comunament per salts d'aigua on t'hi pots capbussar o practicar "rappel".
Ens allotjarem a la plaça d'armes, en un hotelet al que anomenen Santa Rosa per simplificar, ja que el seu nom oficial ara mateix seria inpronunciable (25 S. - net ... però una mica sorollós). El recepcionista, formava part del grup musical de la parròquia, així que fins ben entrada la nit, va estar practicant amb la seva guitarra, encara que era com tenir el fil musical a tot drap, cal dir que el noi no ho feia gens malament.
Hostals, per districtes: cercar aquí.
Excursions: vam trobar un guia molt pintoresc, a la mateixa plaça, anomenat "Tarzan".
Li vam contractar un treck, i vam passar 3 dies amb ell i el seu net de 5 anyets; el nostre campament base, era una casa "ecològica" que es troba a 1 h. en "carro" cap a la muntanya, al poble de Condado. Va ser tota una experiència, ja que dormíem a l'aire lliure (en un primer pis) i la gent del poble era molt oberta i agradable, per les tardes, abans de vespre tot el qui vol fer esport, petits i grans, s'acosten a la plaça, i per grups practiquen futbol i sobretot el bolley amb regles pròpies, mentre, per la megafonia de la Municipalidad (ajuntament) anuncien els mercats, el transport que hi haurà disponible per al dia següent, o es renya els veïns que desaprofiten o llencen l' aigua sense cap sentit ... també van anunciar que al poble hi havia dos turistes, i en nom de tot el poble l'agutzil ens va donar la benvinguda. Així que vam anar a parlar amb ell, i vam estar allà, a la fresca, durant més d'una hora ... tenia inquietud per saber si teníem un rei, quins partits polítics governaven, que "tan bién" anava la nostra economia (per a ells ... Espanya va bién! ... jejeje).
Encara que hi ha molta diversitat, i la fruita no hi falta, allà es fa evident la gran pressió a la qual es troba sotmesa tota la regió per part de les empreses fusteres, és una "depredación total" de lo que ells anomenen "selva". És per posar-se a plorar!!! Hi ha una evident manca d'arbres i la conseqüent desertització dels vessants dels turons, hi ha una desaparició progressiva de fauna i flors a tota la zona. Una vegada, les fusteres s'han dut tot, els vilatans cremen les restes per generar els seus propis cultius, encara que no compten amb les ajudes suficients, ni amb cap tipus de formació, ni planificació, sense parlar de les pluges que quan no són escasses, són torrencials, etc ...
Finalitzada la nostra exploració per la Selva alta, vam tornar a Pichanaki per partir cap a Satipo, altre cop en "carro" per una molt bona carretera. El taxista no corria ... VOLAVA!!!, Ens deia:
-Así se maneja en el Perú-
i així arribarem al nostre destí intermedi, en 1h. aproximadament.
A Satipo, vam haber d'emprar el nostre acurat art del regateig, amb la multitud de taxistes que se'ns van llançar per oferir-nos els seus serveis i portar-nos cap a Puerto Ocopa (a la vora del riu Ene, al districte de Rio Tambo), no li vam donar molta importància, però els cotxes que es ens oferien estaven polsosos, molt polsosos... quan va començar el nostre trajecte vam lligar caps, ens esperaven 2h 30m per arribar a Puerto Ocopa de nit, per una carretera / camí infernal, empedrat amb còdols de la mida d'un cap de vaca.
Al poble dels "colonos", només hi ha 3 allotjaments, no us sabria escollir quin era el pitjor de tots, per sort la nostra màrfega, enclavada en una habitació amb dos pams d'obertura entre les "parets" (xapa de fusta) i el "sostre" (xapa metàl.lica) , tenia una mosquitera tupida que no deixava veure l'entorn (15 S. - no hi ha res més a dir).
Potser hi ha la possibilitat d'allotjar-se en el poble indígena (1 o 2 km abans de l'assentament colon, i per descomptat molt més interessant). Els nadius d'aquesta zona, són els anomenats Ashaninkas (aquí també), un poble pacífic una saviesa immensa sobre l'art de la sanació amb plantes naturals, i el poder curatiu de les visions amb Ayahuasca.
L'endemà, mentre esmorzàvem, vam estar parlant amb un dels caps de la comunitat, Hector Pachacahac; ens va explicar que ells controlaven el poble ja que les terres eren seves i se les tenien llogades als colons. Estava molest, per la brutícia que hi havia i per com tractaven als nadius. Per als colons els nadius són salvatges, ignorants i poc ambiciosos, però ell tenia clar que les noves generacions de joves nadius li donaven valor als seus coneixements en medicina natural, alimentació sana, a la fauna i flora; li donaven importància a la conservació del territori i a la necessitat de manetnir un equilibri entre producció i collita. Estan impulssant el turisme vivencial, es pot passar uns dies vivint en les seves terres amb ells. Si algú hi està interessat, tenim el seu correu.
Als peus del nostre allotjament, l'embarcador, d'allà hi sortia una petita llanxa cap Atalaia, el trajecte va durar les seves 7 horetes, però això ho explicarem a la següent entrada.
