“No volveré a ver mi amada isla del Caribe, con su agua transparente en la que se ve la arena del fondo, las cadenas y las anclas y los pescados de colores; sus cocoteros y su vegetación del Aduanero Rousseau. Pero Dios me dará la esencia de Corn Island sin estar en Corn Island”. Memorias de Ernesto Cardenal; Vida perdida.
…
El viatge per arrivar a “la Islita” és digne d’explicar. El normal és agafar una avioneta i en un moment ja hi ets. Però, per si no ho sabieu, ens agrada complicar-nos la vida. ;)
Big Corn Island… al fooooons.
En el post anterior ja us hem explicat que estàvem a San Ramon, i vam haber de travessar nicaragua en diagonal, amb tot el merder de busos ruteados (aquells que paren a tot arreu) que suposa arrivar al Rama.
Al port, et donen 2 opcions. El vaixell petit o el de “luxe”.
No us podeu imaginar com era el petit!!!!!! La mida s’assembla als tipics d’anar a buscar sardines, i era un viatge de 14 h, moltes a mar obert. L’altre no us penseu que era molt millor. Per començar, hi havia 8 llits i jo era el 9… conclusió, em va tocar a terra.
Vam sortir a les 7 de la tarda… i va ser una nit molt llarga fins a l’últim port, que dóna pas al mar carib. Allí ja va començar el vaivé!.
i segueix Big Corn Island… al fooooons.
Quan vam arribar al Bluf, va baixar una noia i vaig ocupar el seu llit. El problema va ser que van pujar 8 persones més, totes apilotonades per terra. Finalment vam arribar a la Big Corn Island. Allí mateix surt una lanxa, que va a tota òstia i et porta en 20′ a la Little.
Surfejant sobre la proa, vigilant els esculls.
Només arrivar ens van intentar encolomar tot tipus d’hotels…
Però nosaltres, que som més tossut que una mula, motxilles a l’esquena, i au! a inspeccionar les opcions… per a 3 nits ja val la pena mirar-s’ho una mica. (Podeu aconseguir un plànol-fotocòpia al Dive Little Corn, a prop del moll).
N’hi ha un parell d’econòmics aprop del moll, però amb aquella calor no ens van convèncer gaire. Vam tirar cap a la Iguana, molt boniquet, però 70$ la nit i no estava a peu de platja, ni parlar-ne!!!.
Vam seguir i vam trobar Elsa’s Place. 20$ la nit i al puto mig de la platja. No hi ha wifi, però just al costat hi ha un altre hotel, el triple de car, pero per aconsegur wifi, va de pebrots ;) i sinó, sempre pots anar al poble. Al garitu que fa més pudor de fregits i ple de gringos, els hi pots demanar la contrassenya, i tot seguit anar al local del davant que és d’un tio molt simpàtic i que ens cobrava la meitat per les birres!… i des d’allí, l’aprofites. I si no… DESCONNECTES i mires a l’horitzó fins que t’avorreixis!!!.
No em direu que això no és el paradís?…
Com més al Nord de la illa, millors són les platges, però més lluny del poble i més car és l’hotel… Vam optar per quedar-nos al mig, així de dia anavem cap a les platges paradisíaques i desertes del Nord, i per la nit anàvem cap el poble a sopar.
.
.
Pel tema de la manduca recomenem, i molt efusivament, un local que es diu Color Views. Ens vam fotre de llagosta fins el c… piii!. Cada dia sols, i el preu, espectacular (6,5$ per cap).
.
- Menjar:
- Desayuno en Elsa’s Place: 80 c$/tortilla y café.
- Comida en Color Views: 190 c$/plato de langosta.
- Cena en Color Views: 170 c$/plato de gambones con gallopinto.
- Desayuno en Grace’s Place: 135 c$/tortilla,pan y café.
- Comida en Desieris: 180 c$/burrito y cerveza.
- Cerveza en Elsa’s Place: 40 c$/ud.
- Cena en Color Views: 190 c$/plato de langosta… Repetimos!!!
.
És una illa de només 3 km2 i es pot fer la volta en un parell d’horetes.
La platja del “Ensueños”.
No hi ha ni el més mínim problema de seguretat i la gent super simpática però sense agobiar. Nosaltres vam pensar que seria el típic lloc turístic (que fot fàstic) i ens vam portar una sorpresa molt agradable.
La platja del Casa Sunrise.
Poca gent… sense presses… son molt tranquils… gens pesats… el menjar bo… barat…
La sortida del sol, al peu de l’habitació de l’Elsa’s!.
El mar metàl·lic de la matinada, reflexa la petita esfera taronja que comença a sobreixir per l’horitzó, tímida entre uns núvols baixos. Comença a tenyir el cel d’un vermell encès, mentre hi ha una pausa… el temps i l’aigua s’aturen…
També van fer snorckel, i us ho he de comfesar; ens va agradar molt!!!.
Taurons, mantes, llagostes, peixos i peixos de colors i tot per 20$. Vam passar-nos 3 hores volant per les “White holes”; mai haviem vist tanta fauna, des de tant amunt! I els coralls, grossos com a banyes de rens! rodons y grossos com a pilotes de platja! llargs i fins com a arbres submarins! una bogeria.
- Snorkel:
- Sunset tours; chiringuito del final de la platja: 20 $/p.p
.
El darrer dia ens vam aixecar ben d’hora per agafar la lanxa que ens portaria a la BigCorn Island.
Ens vam traslladar amb taxi fins l’aeroport i… quina mala sort, només hi quedava un bitllet. En vam reservar 2 pel vol de la tarda… i vam tenir temps de fer una mica més de turisme per la illa gran. Va passejar per la Long Bay, on el sol cremava!
- Oficina de turismo Big Corn:
- La Casa de la Cultura; al lado del aeropuerto.
Long Bay deserta.
I vam dinar al davant del moll de Brig Bay, a l’altre costat de la illa… Llagosta! per si la trobavem a faltar.
.
- Viatge fins al continent:
- Panga (de Little a Big Corn Island): 145 c$/p.p
- Taxi (Big Corn): 15 c$/p.p
- Avió (Big Corn – Bluefields): 64 c$/p.p
- En barco de Big Corn a Bluefields: salidas sábados y domingos a las 23:00h (pero quizás no!… hay que preguntar y asegurarse ;).
…
I ja tornem a ser a terra ferma. La Nicaragua de selva espessa, de les transitades vies fluvials i del gran llac.
Salut!